Es la maquina virtual que prefiero, más que nada por que es la primera que conocí, pero no tiene la ventaja que tiene la de Microsoft (Virtual Server) que se pot instal·lar en un servidor dedicat a ello i que els PC's se connecten a ell per carregar sistemes operatius en màquines virtuales remotes, consumiendo recursos (RAM y procesador) al servidor y no al PC donde se executa. Claro, la desventaja és que quan estamos fuera de la oficina no podríem connectar… o si necessitem una maquina virtual per a nosaltres és més incomodo hacerlo en un servidor remoto y es millor en local… son dos eines iguales però forma diferent de uso.

Empezemos a instalar,

Primero se comienza la instalación, típica de assistents… al final de tot nos crearà un servei i dos adaptadores virtuales de red per connectar-nos a les màquines per LAN si hi ha falta per alguna cosa. Donem a “Next” o “Següent”,

Acceptem la llicència (i les lleems 😉

El camí on se instal·larà por defecto los binarios, es correcte, si més endavant volem instal·lar una màquina virtual podem instal·lar-la en un altre disco del PC.

Val, els iconitos que nos pondrà,

“Install” per començar a instal·lar… tardará bastante (unos 5 minuts),

esperem…

Finalizamos la instalación con “Finish” i reiniciem el PC on ho hem instal·lat, si no, no funcionará.

Val, una vez reiniciado el PC, executamos el icono del VMWare…

Lo primer és crear una màquina virtual que querremos usar, imaginaros, ara tot això ho he instal·lat en el meu PC corriendo Windows XP, pero necessito fer unas proves en un PC que corra otro sistema operatiu o el mateix XP, pero paso de estropear el que uso de forma diària, per exemple, quiero instal·lar un Linux per aprendre a usarlo i no vull mentir formateando discos ni res, la forma més sencilla seria així, crear un PC virtual sin estropear o toquetear res, el que s' ha dit:

“File” > “Nou” > “Virtual Machine…”

Nos salta un asistente de creación de la máquina virtual, “Següent”,

Seleccionamos personalizada “Custom” y Siguiente,

Nova, seleccionamos la versión “Nou – Workstation 5”,

Y como mi ejemplo va de crear un linuxin, pues selecciono “Linux” y debajo de la distribución que más se le parezca, “Següent”,

Le pongo el nombre de mi linux de mi distribución, “Fedora Core 4” y un sitio de mi PC con espacio suficiente para crear un fichero de imagen para guardar todos los datos (capacidad para un sistema operativo), “Següent”,

La memòria RAM que li vull assignar, com més RAM física tingui el nostre PC millor per poder fer diverses coses alhora, si no, una mica justs, jo a la meva màquina virtual li dono 220 Mb de la meva RAM física, “Següent”,

La primera opció és per fer com si aquest PC estigués a la mateixa LAN que jo, sol ser la més interessant,

Per defecte…

Creem un nou disc (virtual), serà un fitxer i al nostre PC virtual podrem formatar o modificar particions, i no es veurà afectat per res el nostre PC real, ja que es fa tot sobre el disc virtual que és un simple fitxer.

Això mateix…

Li indiquem els Gb que volem que tingui el nostre disc virtual, ull! si ens quedem curts després no es pot ampliar! és millor posar-li de sobres, això no ens xuclarà al moment del nostre disc físic real, sinó el que es vagi utilitzant…

El nom del fitxer que vulguem posar i “Finalitzar”,

Com veiem, el PC està creat però està aturat, per arrencar el PC li donem al PLAY i arrancarà!

Un cop arrencat, el veiem com si fos un altre PC, però en una finestreta com si fos qualsevol programa del nostre Windows, podrem entrar a la BIOS per modificar el que ens interessi amb F2, per sortir de la pantalla virtual pulsem CTR + ALT.

Metemos nuestro CD del sistema operatiu que querremos instal·lar i ale! adelante! com si fuese un PC de verdad, yo he metido el mio de Linux, de Fedora Core 4 i em pondré a instalarlo ara.