En aquest document veurem breument la instal·lació d'un Access Essentials 2.0, veurem per sobre també la consola d'administració, ja que des dels procediments mostrats a la part de Citrix, es pot realitzar la majoria de les configuracions disponibles.

Donem per fet que tenim una organització amb un domini, que on vam instal·lar Access Essentials no és un controlador de domini (recomanable, perquè sí que és possible) i que tenim instal·lat al servidor el servei de Terminal Services i altres requisits, encara que això no és del tot necessari, ja que si no els tenim instal·lats, la instal·lació ho farà de forma automàtica.

Les diferències principals entre Citrix Access Essentials i Citrix Presentation Server, és que, CAG no té Streaming, Entorn d' aïllament, Balanceig d' aplicacions (real), Optimització d' aplicacions, està limitat només a 75 usuaris; lògicament pensat per a entorns petits.

Bé, introduïm el CD d'instal·lació al servidor d'Access Essentials 2.0 al servidor que volem convertir en servidor d'aplicacions, posem en “Instal·lar”,

Acceptem l'acord de llicència, des de “Accepto el contracte de llicència” & “Següent”,

Tenim dues opcions, “Servidor d' aplicacions (predeterminat)” y “Servidor d'accés a la xarxa (DMZ)”. La primera opció és per publicar aplicacions des d'aquest servidor, que és el normal, i la segona opció seria per si tenim un servidor extern i volem donar accés a la nostra organització des d'una zona exterior (Internet) cap als nostres servidors interns. “Següent”.

El remedo és la capacitat de controlar remotament les sessions dels usuaris, poder controlar remotament una aplicació si necessiten el nostre suport o per a qualsevol altra utilitat, pot ser força útil, així que en principi no el deshabilitem, deixem sense marcar “Inhabilitar el remedo” & “Següent” para comenzar ya con la instalación,

… esperamos mientras instala CAE…

Durante la instalación pedirá reiniciar el servidor, así que cuando podamos reiniciarle decimos, “Sí”,

… tras el reinicio la instalación continuará de forma automàtica, si no es així volvemos a executar el asistente de instalación…

Bé, tras unos minutos ya tendremos Citrix Access Essentials instalado en el nostre sistema, dejamos el check de “Iniciar la herramienta Inicio rápido ahora” para ejecutar el asistente de configuración, “Finalitzar”,

“Següent”

Tenemos dos formas de configurar Access Essentials, una para entornos pequeños de un único servidor, marcarem “Servidor independiente nuevo (modo básico)”. Si lo que pretendemos es tener una organització de diversos servidors para realizar un equilibri de la càrrega marcaremos la segona opció “Grup de servidors nou (mode avançat)” i així crearem un grup de servidors entre aquest servidor i un altre futur. De tota manera, el normal és marcar la primera opció, ja que posteriorment podríem canviar el mode a avançat. “Següent”,

“Finalitzar”.

Un repàs per sobre a la consola, des de la pantalla principal ens indica quines tasques hem de realitzar, com la instal·lació de les llicències necessàries per funcionar des de “Llicències”. La publicació d'aplicacions per als usuaris des de “Aplicacions”. La configuració si ens interessa d'un accés extern perquè tinguin accés a les nostres aplicacions publicades internes “Accés extern”. Configurar usuaris per a l'administració des de “Administradors”, I configurarem els serveis d'impressió des de “Impressores” per indicar quines impressores tenen disponibles. Tot això des de la pestanya “Configuració”.

Des de la pestanya “Administració” tenim: La posibilidad d'administrar les aplicacions publicadas y los usuarios que accedan a elles en “Administración de usuarios” i en “Aplicacions”, así como la gestión de las llicències, el consumo… des de “Llicències”. I en “Sessions” tenemos la posibilidad d'administrar les sessions actives de los usuaris, para veure l'estat de les mismas.

I en “Recursos”, tenemos tres links, uno de ellos a la consola de “Presentation Server Console”, otro de ellos a la “Access Management Console” i un últim para “Asistencia técnica de Citrix”. Los dos primers són per a l'administració més exacta des de les seves pròpies consoles, i l'últim un enllaç a ese lloc web.

Si ens interessa separar un poco los roles, lo interessant es tener un servidor a parte para acceptar las connexions des de l'exterior, així que tendríamos en la DMZ un servidor que acceptaría las peticions para el lloc web, conexiones seguras por supuesto.

Durante la instalación marcaríamos “Servidor d'accés a la xarxa (DMZ)”, continuaríamos la instalación y en este servidor no nos instalaría casi nada, sólo los componentes necesarios para ejecutar IIS y el sitio web.

Esta sería la consola que tendríamos en el servidor de “Acceso externo”, simplemente configuraríamos este sitio para que apunte al sitio interno del otro servidor y le asignaríamos un certificado para asegurar la conexión y que todos los datos vayan cifrados.

www.bujarra.com – Héctor Herrero – nh*****@*****ra.com – v 1.0